Ahir vam tocar en un lloc insòlit: un auditori acústic envolvent tot de fusta que té nom de granja, però que en realitat és una església, tot i que a sota hi ha un bar (al rètol hi diu "guarderia"), amb l'inconvenient que no es pot entrar al concert amb birres. Vam conéixer la cosina "namurada" d'en Guillem.
Una noia molt jove cantautora amb diatònic va obrir el festival, un sextet a capella ho va brodar i el bluesman flamenc que ens va precedir va fer riure molt. A la seva biografia diu que va néixer en un orfanat que s'ha transformat en hospici, cosa que el permetrà d'acabar allà on va començar.
Per primer cop en Yann va fer de públic i sembla que ho va disfrutar. La gent té una resposta tant increïble que ens costa de creure. Llagrimeta, pell de gallina i moure el cos a la cadira. Però s'acaba...
Panx&Companys
